- T’estimo, cuquet!
- Jo també, panseta!
- A vegades em pregunto què és realment estimar. Si t’estimo o no t’estimo. A vegades, agafo una margarida i començo a desmembrar-ne ses pètals, fins que, de cop i volta, me n’adono que els meus dits són massa grans per una floreta tan menuda, i no em deixen abastar-la. Amor, saps el significat del mot estimar?
- Sí, es clar. Amor meu. Tu que tens una veu tan dolça que m’encises els timpans. Estimar és tenir una responsabilitat molt gran sobre l’altra persona. Cuidar-la i preocupar-se pel seu bé. Perquè estigui al seu costat i sigui eternament feliç.
- Aquest comentari és típic d’una persona com tu. Penses que tots els éssers vius són objectes i que, a sobre, han d’estar tots a la teva mercè! Quan…
- Ja comencem! Ara et tornaràs a enfadar?
- No, no m’estic enfadant! Cony!
- No, què va!
- Només et dic el que crec. Quan ocorre algun fet que no t’agrada t’enfades com una criatura capritxosa. Sempre hem de fer el que diu el rajà. Si diu que fem una reverència, tots ens hem d’inclinar, si diu que hem de saltar a peu coix, ens hem de mutilar la cama. I, espera! Que encara no ens la deixaràs triar! I a sobre, després, tots hem de venir al darrera teu per suplicar-te la teva penitència. Saps, l’egocentrisme al teu costat és queda com la mida de la teva polla… que és petita!
- Mira qui parla. La senyoreta més intel·ligent del món…
- I tant, és el que dic sempre, no?
- Doncs sí. Et creus la més guapa, la més intel·ligent i la més llesta. La vanitat et surt per les orelles, nena! No ets ni de bon tros la més intel·ligent. I t’has vist els pits i el cul? Allò d’allà sí que és una tia com cal i no aquestes mamelles penjants que tens i aquesta immensitat de cul!
- Fastigós de merda! Doncs ves-te’n amb ella i deixem tranquil·la.
- Mira, jo no volia discutir-me! D’acord? Sempre comences amb les teves queixes i emprenyades. Ja n’estic fart! Para de discutir!
- Però si jo tampoc vull discutir!
- Doncs no ens discutim més!
- En què penses?
- Sempre estem igual. Podríem intentar evitar alguna discussió alguna vegada!
- Si, molt fàcil de dir ara… Per cert, que em deixes obrir-te les venes, preciós, i observar com la sang recorre el teu cos? Saps, quan m’impregno de la teva sang em sento tant poderosa, és quelcom celestial.
- D’acord. Va, fes, dona.
- Oh quin plaer notar la càlida sang entre la meva pell, com m’exciten les teves entranyes. Veus la meva pell eriçada? Oh oh! Genial! Diví! Vols provar a l’inrevés?
- Es clar que sí. I, després, els dos en consonància
- Ooh ooh! Així m’agrada, ara…
- Guaita, aquí ve en Mateu! Para un moment de remenar-me els intestins, vull saludar-lo! Hola Mateu!
- Hola! Esteu bé? Teniu un aspecte molt desagradable, molt …vermell. Veig que us heu triturat el fetge i l’estómac. De veritat us trobeu bé?
- Sí, i tant. Ella només em donava copets petits amb el martell al fetge.
- Sí, no és res. Ell només estava mastegant els ronyons i me’ls escopia per la cara. Tranquil que ho acostumem a fer
- Vols que juguem després amb la teva sang, Mateu?
- Sí, es clar. Quedem aquesta tarda? Cap a les cinc? Ai! No, espera’t! A les sis tinc sessió d’acupuntura… perquè , fa dies que m’ha sortit un bony darrera el coll i vull que m’hi clavi unes quantes agulles per pal·liar el dolor. Tot això ve de l’estrès, però amb unes quantes sessions se m’arreglarà. Quedem a dos quarts de vuit?
- Perfecte! Portarem les alicates, el tornavís i el trepant. Porto la serra, també?
- Sí, sí i tant! Que us sembla si truquem a l’Irene?
- Fantàstic! Ara la trucaré. Fins després parelleta!
- En Mateu és encantador. Ostres! Quina gana que tinc! Anem a dinar al japonès? Em vindria de gust menjar peix cru amb els palets. Merda, m’he oblidat de treure diners quan hem passat abans pel banc! Què faig ara?
- No pateixis, ja t’invito.
- Ets un radiant solet! T’estimo cuquet!
- Jo també t’estimo…
