Histories de cafeteria
Una senyora estava asseguda a la terrassa del bar, amb les seves immenses ulleres de sol de mosca i el seu bolset de marca poc barata. El mòbil anuncia que la truquen i el despenja, és la seva amiga. Li comenta tot el que ha fet durant el dia: s’ha comprat uns pantalons, a pesar que tota la tarda ha voltat a diferents botigues de roba. Pregunta què tal està ella, si els nens són a la guarderia i l’home a la feina. Òbviament, ella coneix la seva resposta, sap que tot, com cada dia, segueix la seva normalitat, amb les respectives diferències. S’acosta la cambrera del bar, porta el seu cafè i el croissant però es dirigeix cap a la taula equivocada. La senyora atura la monologa conversa amb un después te llamo, que se va la camarera quan se n’adona que s’equivoca de direcció i la crida amb un eeeh La cambrera, no la sent i ella, indignada, no té més remei que fer un txst com si cridés un gos quan es perd entre la multitud, un so estrident que atura la cambrera enmig de la terrassa i corregeix la direcció per arribar a la clienta.
La cambrera serveix a la senyora mentre ella manté les cames creuades i s’encén un cigarret de mala gana, del nervi de treballar tot el dia, se li escapa el platet de cobrar els diners i el paperet de la factura surt voleiant a causa del vent, corre darrera d’ell una bona estona fins atrapar-lo i, llavors, recull el platet del terra, objecte que al mateix temps ha caigut rodolant fins als peus de la senyora i que ella, sense ni immutar-se, ha seguit intentant encendre el cigarret que, pel mateix efecte del vent, ha estat en va. La cambrera se n’anava sense cobrar i senyora la crida, altra vegada, i aquesta vegada enfadada, per pagar-la. Afortunadament, la senyora li dóna just, el que li provoca un lleuger somriure a la cambrera ja que no ha de desplaçar-se per retornar-li el canvi.
Quan la cambrera marxa la senyora truca a la seva amiga: Oye, si, perdona que la camarera se iba con mi almuerzo. Sí es un poco tontita, se le ha caído el platito, sí, el plato ése de cobrar y le ha salido volando el papel y la muy imbecil ha ido corriendo detrás… jajaajaj… sí, oh, espera, espera, después casi se olvida de cobrármelo. Encima, la he tenido que avisar! No, no me gustan los simpa, no soy de ésas. Sí, claro, por esto está aquí y no en otro sitio… Pero hija mia! Si está en el curro que curre y no se lo pase atontada. Cuando se está en el trabajo se trabaja, coño, que por eso te pagan. ¿No? Con la cantidad de gente que necesita trabajo y contratan a mas vagos. Sí, claro… Bueno, lo que te decía, estoy tan cansada chica! Me he comprado unos pantalones y me he probado una falta muy chula pero no me quedaba bien del culo, ya se sabe lo que toca, el gimnasio… jajaja…
La senyora s’acaba el cafè i el croissant, quan ha penjat el telèfon, i se’n va. Al plat les puntetes i les engrunes del croisant desfilen repartides irregularment per tota la taula. També dos petits tovallons arrugats i bruts de paper cobren vida pel vent. La cambrera s’apropa a la taula, en recull la porqueria, passa un drap humit i l’enllesteix pel pròxim client. Ja està a punt de travessar la porta del bar quan un senyor vestit de frac, la crida: ¡Señorita, señorita! ¿Me puede traer un cafè?
