Despertador
Agafa el despertador i el rebenta contra la paret. Encara no ha tocat l’hora del despertar, igualment sap el destí que li toca i l’ha evitat mitjançant la forta gesticulació i embranzida del braç que subjectava el maleït aparell digital. Pam. L’estrident so ha arribat al seu silenci, es gira cap a cara la paret i segueix dormint.
Es troba a l’Àfrica, sobre les espatlles d’un bípede rinoceront que li està preguntant si sap el seu idioma. Parlen el mateix idioma i es qüestiona si és ell qui ha set coronat per un bilingüisme animal o ha estat, curiosament, el rinoceront qui compren les llengües humanes. Mira el seu cos i observa que és un ocell, s’espanta i fuig al vol.
Veu un òvul de lluny, tot i no tenir ulls, i es qüestiona la capacitat d’observar, encara que sigui fosc. Com a espermatozoide entén que només té un objectiu a la vida i es pregunta com un ésser tant diminut és conscient de la seva existència. Arriba a l’òvul però el seu company entra primer. Merda, ara deixaré d’existir, pensa.
Vestit de jutge. Tothom espera la sentència, una sentència que ha de decidir en segons i que desconeix completament. Com jutjar quelcom que un desconeix… Dins el fort silenci de la sala de la gent que espera el veredicte, l’estómac emet un grunyit so, que li diu: Dóna’m menjar. L’estómac es menja el veredicte i jutge satisfet.
Un plat de macarrons, però no és el plat és el macarró de l’esquerra. Està esquivant la forquilla de la criatura que la vol punxar. Zas zas zas. Els àgils moviments del macarró el fan creure que pot ser un macarra bo i per ajudar al creixement de la humanitat es deixa menjar i, així, subministrar a la criatura els aliments adequats per convertir-se en un jove fort i talentós.
Queden trenta segons perquè el meu corpulent timbre despertí a aquell que està dormint. Una mà s’apropa i m’enfronto a ella valentament. L’esquivo cap a la dreta, ara cap a l’esquerra. Saltet endarrere. El meu cos s’omple de força i exploto amb el fort ressò d’una alarma molesta. Qui està dormint es desperta, qui es desperta fa molt mala cara. Benvinguts a un nou matí, ara jo ja puc tornar a dormir.
