Quan el sol es mou
QUAN EL SOL ES MOU
Quan el sol es mou
corres la cortina per no mirar,
com brilla, com il·lumina un desti,
que no es el teu.
Et quedes a casa
no mires el sol.
La terra li brinda una copa
i el mar li balla una canço.
Tanques els ulls i el notes,
presencia inerta que canta.
Corres la cortina, pero espies
la llum no entra dins la casa.
Quan el sol es mou
tanques la cortina per no brillar,
sembla que t’il·lumini amb esperança
i deixes escapar
Amb freda enyorança….
… agafes la llagrima amb la ma
i la poses a la butxaca.
Ara no tens temps de plorar
doncs el sol es tapa.
Quan el sol es mou
corres la cortina per no mirar
i sense mirada t’imagines
com brilla sobre la mar.
Sense esma, t’animes
perque les llagrimes que has guardat
tot ell les il·lumina,
fent-les brollar de bellesa fina.
Quan el sol es mou,
tanques la cortina per no mirar
despres espies si marxa
pero ell no se’n vol anar.
En silenci, et segueix
I aquest vell cor s’il·lumina.
La foscor desapareix
Il·luminant el balco de la cortina.
Que la cortina es transparent,
que la cortina es oberta.
Encara que un no ho cregui,
sempre il·lumina.
